Aménagement de la Place de la Liberté

estat anterior

Malgrat la seva extraordinària forma urbana, aquest ampli espai allargat i central de Lons Le Saunier malvivia veient esmorteïdes les seves potencialitats urbanes per l'aclaparadora presència de vehicles que obstaculitzaven el desenvolupament normal d'altres funcions tant o més pròpies d’un espai amb vocació de plaça i marc propiciador de la trobada en ple nucli històric de la ciutat. El vianant havia d’ajustar i corregir els seus recorreguts en funció de la geometria anàrquica i canviant que adquiria el pàrquing d’automòbils en superfície, i els mateixos arbres del davant del teatre semblaven acusar el greuge infligit pel domini vehicular.

objecte de la intervenció

El projecte, nascut d'un concurs, pretén conformar una plaça al costat nord d'aquest magnífic espai i reorganitzar restrictivament el trànsic rodat en una via de circulació de sentit únic, al sud. El projecte proposa així conferir una formalització bipartida, mantenint l'asimetria heretada de la història, a un espai dimensionalment extraordinari i formalment anàleg a exemples canònics de places de desenvolupament longitudinal arreu del món, i també a molts dels espais urbans del mateix Lons Le Saunier. Amb aquesta finalitat, per mitjà d'un tractament de pavimentació força unitari, la proposta busca emfasitzar la marcada direccionalitat del lloc i subratllar el caràcter públic i representatiu de molts dels edificis que s’hi troben; com el del Teatre, que guanya un espai al seu davant a l’altura de les seves necessitats, fet que millora marcadament la seva accessibilitat general.

descripció

L'actuació es concreta en la creació d’un petit pàrquing semisoterrat al costat del teatre que permet en superfície la continuïtat dels recorreguts de vianants. Al nivell de la plaça i al costat del carrer remodelat al costat sud, es manté la possibilitat d’estacionament de vehicles davant dels comerços, principalment en règim de càrrega i descàrrega. La decisió de dotar aquest carrer d’una sola direcció forma part de la voluntat de l’Ajuntament de la ciutat de crear una zona 30 (amb una velocitat màxima permesa 30 km/h) al centre històric, lligada al procés de creació de zones de vianants iniciat amb aquesta intervenció i d’altres en la mateixa línia.

Amb un repertori de materials volgudament limitat, es resol la definició dels diferents àmbits en relació estricta amb la seva funció, buscant materials que minimitzin per a l’entorn l’impacte de la sonoritat dels vehicles a la calçada lateral i materials antilliscants en els recorreguts de vianants. A la plaça es disposen dues noves fonts, una de circular i una altra com un camp de jocs d’aigua, seguint els principis de les fonts seques amb sortidors d’alçada variable, que s’anul·len els dies de mercat alliberant totalment el sòl, amb la intenció de recrear el termalisme de la ciutat.

La il·luminació persegueix crear unes condicions lumíniques adients a la representativitat i centralitat de la plaça, abans inexistents, a través d’una il·luminació general; una renglera de torres d’il·luminació de fusta creades expressament que subratllen novament la direccionalitat descrita i segreguen perceptivament l’espai dels vianants del flux d’automòbils, i una il·luminació més escenogràfica que busca la posada en valor dels elements arquitectònics remarcables, com la torre del rellotge, el teatre o una escultura que la intervenció restaura.

valoració

Intervenir als centres històrics per clarificar i racionalitzar els diferents fluxos que es produeixen a l'espai urbà evitant que alguna de les funcions urbanes bàsiques es produeixi en detriment d'una altra és fonamental. La creació de zones de vianants afavoreix el replantejament global de la mobilitat, sense el qual no es podria produir amb garanties, però, sobretot, crea continuïtats a l'espai públic que possibiliten la seva apropiació per part de la gent, de manera que la mobilitat repensada fa aparèixer espais d'estada i de repòs. Aquesta actuació no només acaba amb el domini de l'automòbil en un espai neuràlgic, sinó que recupera la lectura i l'escala urbana d'un espai amb una forta personalitat formal i històrica.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta