Töölönlahti Bay Arts Garden

estat anterior

Al costat de l'estació de trens d'Hèlsinki, construïda sobre uns terrenys guanyats artificialment al mar, s’estenia una platja de vies secundàries en desús enmig d’una zona on la trama regular del centre de la ciutat s’obre cap a les grans extensions verdes i boscoses d’on prové la població més recent de la capital finlandesa. Aquest àmbit, que durant anys acollí instal·lacions annexes a l’estació, fou abandonat i després de l’eliminació dels ramals de servei que solcaven el terra es convertí un una esplanada de sorra que, tret d’antics coberts ferroviaris, romania pràcticament deserta, infrautilitzada. L’indret, a tocar del cor administratiu de la ciutat, fou descobert pels moviments cívics alternatius, que començaren a utilitzar-lo com a marc de trobada i a organitzar nombroses activitats als magatzems obsolets.

objecte de la intervenció

L'any 1997 la ciutat organitzà un concurs per transformar la zona amb la intenció de recuperar-la per a tots els ciutadans i integrar-la en el teixit urbà. A l'espera del pla definitiu, l'Ajuntament decidí que la transformació del lloc podia començar amb la construcció d'un gran parc públic a la badia segons el projecte guanyador del concurs, uns jardins oberts que en consolidar-se com a lloc de trobada i a escassos minuts del centre de la ciutat apuntessin el futur desenvolupament de tota aquesta àrea. El Töölönlahti Bay Arts Garden s’inaugurava així el juny de l’any 2000 amb motiu del 450è aniversari d’Hèlsinki i coincidint amb la seva designació, durant el mateix any, com a una de les capitals culturals d’Europa.

L’any 2002 s’aprovà oficialment el pla –basat en el projecte que guià la construcció del parc– per a la remodelació i el desenvolupament urbanístic de tot l’àmbit amb l’objectiu de convertir-lo en un nou districte a la badia, al costat del centre històric.

descripció

El parc neix transitòriament enmig d'un procés de desenvolupament urbanístic ulterior, i és la matriu d’aquest desenvolupament i el primer canvi visible en el camí de concreció d’un pla més extens per al futur de la zona: una actuació urbanística que inclourà nou sostre residencial, amb la construcció d’un conjunt de blocs d’habitatges en U, en un paisatge completament transformat en el qual l’aigua de la badia retornarà als indrets d’on temps enrere fou desterrada. El parc a la badia de Töölönlahti –el Töölönlahti Bay Arts Garden– arribà a la ciutat com un espai públic provisional a l’espera del futur parc, un conjunt d’espais públics en un nou districte del centre urbà, amb noves zones de molls arran de l’aigua. L’esquema del parc temporal conté implícites totes les traces de la transformació futura.

La intervenció es basà en la realització d’uns jardins sobre una extensió de gespa solcada per diferents itineraris a través del parc, definits com un mapa que insinua les traces del replanteig de l’actuació posterior. Així les formes suaument contornejades dels centres vegetals flotant sobre el mar de gespa esdevindran illes reals amb la vinguda de l’aigua. Les passarel·les de fusta que sobre el verd pretenen preservar la gespa esdevindran ponts de connexió entre els molls i els accessos dels nous blocs d’habitatge, i en l’indret exacte on s’han de construir es definí una extensió de sorra com a plaça cívica per a múltiples activitats, que, ocupada per carpes de circ, envelats i grans escenaris, ja ha despertat l’atenció dels habitants d’Hèlsinki envers el lloc.

Un grup japonès d’artistes construí diferents instal·lacions al parc, algunes de les quals incorporen materials reciclats de la vella platja de vies, on també foren instal·lades enginyoses construccions per al joc infantil. Alguns dels nombrosos llits de flors es concretaren amb catifes d’espècies blavoses com a signe dels temes d’aigua que s’han de desenvolupar, però la diversitat vegetal inundà els jardins d’un multicolorisme extrem que impregna de vida l’espai reobert. D’ençà de la seva construcció, cada any l’Arts Garden muda de pell, presenta una imatge naturalment dinàmica conforme creix la vegetació del parc i ofereix un espectacle que és observat de prop per milers de residents locals especialment a l’estiu.

valoració

Així com les vies del ferrocarril solcaven l'antiga esplanada ferroviària sobre un gruix de terra que al seu dia desplaçà el mar, les traces del que ha de venir, del que encara no és palpable, assoleixen un cert grau de visibilitat en els solcs dels recorreguts pel parc sobre la gespa, en una configuració general que troba la seva poètica en la transició i els desplaçaments successius que suposa, estructura teixida entre el passat d'aigua i el futur d'un lloc el present del qual no per temporal perd força ni funció.

Ben al contrari, els jardins de la badia de Töölönlahti, en un indret que serà calculadament inundat pel mar Bàltic de nou, en un procés de restitució parcial de les ribes i de regeneració natural dels marges de la badia, s'ha convertit en un lloc extremadament popular, que anticipa la funció pública que tindran els espais lliures del barri que hi ha de néixer, i que abans de la seva construcció ja han estat entregats a la ciutat, fet que ha fet participar els ciutadans del procés i ha enriquit la vida urbana amb un lloc recuperat com a signe de la seva progressiva transformació.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta