Spandauer Havelpromenade

estat anterior

Emplaçat originàriament en un gual en el riu Spree, Berlín va créixer a les ribes de les vies fluvials dels rius Spree i Havel i de nombrosos canals naturals i artificials. Durant molt temps l'aigua va constituir un dels puntals del desenvolupament urbanístic berlinès. A l'era industrial la ciutat va perdre part de la seva natural relació amb l’aigua. Extensos sectors de les ribes fluvials van ser ocupats per implantacions industrials, instal·lacions portuàries i magatzems gegantins. Després de la traumàtica divisió de la ciutat, en la qual moltes fronteres divisòries coincidiren amb els límits d’aigua, aquests espais fluvials van patir una marcada manca d’accessibilitat per als ciutadans berlinesos. Des de la unificació de la ciutat i en el marc de les grans transformacions urbanístiques que Berlín ha iniciat des de llavors, la voluntat de repensar i recuperar els espais de vora que llinden amb rius i canals s’ha traslluït en molts projectes.

objecte de la intervenció

A la badia de Rumelsburg i a les ribes del llac Spandau en la planificació urbanística de la Wasserstadt, es vol retornar l'accessibilitat perduda a llacs i rius assumint plenament el seu caràcter públic. Nous desenvolupaments urbans transformen les antigues àrees industrials en noves zones residencials i de lleure en un entorn paisatgístic excel·lent. A la Wasserstadt, els projectes realitzats per planificar els espais lliures s'han concretat en nous parcs i passejos fluvials que pretenen, des del projecte, reviure el Berlín dels ponts i les ribes però també, i d'una manera molt especial com a premissa prèvia, que els nous espais lliures acostin el riu Havel no solament a les noves zones residencials sinó també, i sobretot, als barris existents de Spandau, per igual.

L'estratègia és de vertebració de tot l’àmbit a través de l’espai lliure i dels nous recorreguts, buscant la revitalització de les ribes a través d’aquest primer impuls important. El passeig del riu Havel, a la riba est del llac Spandau, s’ha construït prèviament a l’edificació, precisament per assegurar aquest paper essencial i estructural que es vol conferir a l’espai públic.

descripció

El nou passeig fluvial s'estén entre el nou pont de la Wasserstadt, al nord, i el pont del llac Spandau, al sud, al llarg de 500 metres. Dividit en dos nivells, permet diferents percepcions de la proximitat de l’aigua. La terrassa superior, a manera de balconada, recrea escenaris fluvials de mitjan segle passat en ciutats alemanyes com Dresden, i afavoreix la visió panoràmica i el passeig, mentre que el nivell inferior, a tocar de l’aigua, permet el contacte directe amb el riu i el desenvolupament d’activitats diverses com la pesca i la navegació. La diferència de cota entre els dos nivells, que disten 2,85 m l’un de l’altre, es resol mitjançant un mur lineal que s’estén paral·lel al passeig i al riu i esdevé un dels elements més característics de la intervenció gràcies a un cromatisme inspirat en les “tablaestacas” sovint presents a les zones portuàries. Aquesta coloració busca complicitats entre l’antic ús del lloc com a moll petrolier i el futur caràcter de l’indret com a passeig fluvial urbà amb aires marítims.

En el centre del curs lineal del passeig s’ha disposat la plaça de la nova zona residencial de Haveleck, que baixa fins a l’aigua a través d’una àmplia escalinata que desemboca en una plataforma de fusta que pot fer al mateix temps d’embarcador públic, de petit escenari i de terrassa arran de l’aigua. La plaça, flanquejada per dos grups de til·lers disposats geomètricament, forma l’eix de simetria entre les parts nord i sud del passeig i en ressalta la seva vocació central en l’entorn immediat, futur marc d’acollida del mercat i d’altres esdeveniments culturals.

valoració

Desallotjar grans peces d'indústria pesada, sovint ja semidesarticulada, d'indrets relativament cabdals per al desenvolupament de les ciutats ha estat una pràctica freqüent i sovint encertada. Quan aquest desmantellament implica la recuperació d'una riba fluvial susceptible de ser viscuda per tothom, l'actuació pren un fort caràcter de legítima restitució. El nou passeig del riu Havel a Spandau, on abans s'erigien els tancs de fuel colossals d'un complex petroquímic, representa la possibilitat de disfrutar de nous itineraris en un entorn abans inaccessible.

El projecte, que s'insereix magníficament en el lloc, talment com si sempre hi hagués estat, no solament habilita l'accés i els nous recorreguts, sinó que crea igualment un espai equipat per al desenvolupament d'activitats relacionades amb l'aigua, fonament del seu èxit i de l'atracció que ha generat entre la gent.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta