Aménagement de l´Esplanade Vivier Merle

estat anterior

El Boulevard Vivier-Merle, al cor del barri de negocis que als anys setanta s'aixecà al voltant de l'estació de trens de la Part Dieu de Lió de la qual prengué el nom, és una de les principals artèries de circulació nord - sud de l’aglomeració lionesa. L’avinguda, que discorre paral·lelament a les vies fèrries de l’estació, era una via complexa de trànsit rodat amb diferents nivells de circulació que actuava de barrera entre el centre de Lió i els nous creixements vers l’est. El teixit urbà de la zona, amb fortes discontinuïtats en l’alineació dels edificis amb façana al bulevard, majoritàriament d’equipaments i serveis amb volumetries singulars, tampoc oferia una lectura simple d’un espai polaritzat per la presència d’una via més interurbana del que el seu nom podia fer pensar.

Malgrat la densitat d’ocupació del bulevard, originada per la complexitat i superposició dels usos que hi són presents –estació del TGV, estació d’autobusos, biblioteca municipal, centre comercial, hotels i torres d’oficines entre altres– l’espai no oferia recorreguts coherents als vianants, i ignorava itineraris que es produïen en el dia a dia del lloc entre algunes d’aquestes peces. Com a conseqüència d’aquests factors, l’espai s’anà consolidant progressivament com una plataforma funcional hipotecada paradoxalment pel seu propi mal funcionament urbà.

objecte de la intervenció

Històricament, el planejament urbanístic, persuadit que el barri de la Part Dieu està cridat a ser un centre decisiu per a la ciutat de Lió, intentà activar en diferents ocasions plans de millora urbana per a aquesta àrea. Als anys noranta el projecte de remodelació del barri de la Part Dieu, posà especial èmfasi en la reordenació dels diferents trànsits de la zona i fixà la remodelació i millora dels espais públics com la condició prèvia necessària per al seu bon funcionament general. La posada en marxa del pla per a la implementació de dues noves línies de tramvia, l'any 97, significà la reactivació del projecte per a la millora del bulevard Vivier Merle i la convocatòria d'un concurs per part de la Comunitat Urbana de Lió.

L'actuació de remodelació urbanística havia de plantejar-se la millora de la integració del barri a la resta de la ciutat, repensar i optimitzar la mobilitat general d'aquest espai allargat entre cruïlles urbanes per transformar-lo en un pol d’intercanvi entre els diferents tipus de transport –tren, metro, tramvia, autobús, vianants i vehicles– i treballar l’espai públic per tal de clarificar i qualificar els recorreguts de l’àrea, assegurar una bona utilització dels serveis públics i fomentar l’activitat a les plantes baixes dels edificis de l’avinguda.

descripció

El projecte començà per qüestionar la naturalesa de l'espai sobre el qual havia d’intervenir i decidí que, en lloc d’optar apriorísticament per convertir-lo en el bulevard que no havia estat mai, calia buscar a partir del mateix àmbit aquells elements que el podien convertir en un lloc específic. Després d’un estudi de les disfuncionalitats induïdes per la superposició de fluxos i dels orígens de major ocupació de l’espai –l’estació de tren, amb 75.000 usuaris diaris; i el gran centre comercial, amb 100.000 persones diàries–, la intervenció diferencià tres sectors entre encreuaments urbans, els quals, tot i ser sensiblement diferents, tractaria en continuïtat i amb els mateixos principis. Així, el projecte entengué l’àmbit com una esplanada i el treballà unitàriament per a la seva qualificació urbana.

Per tal de millorar la circulació de vianants, difícil per la densitat d’uns fluxos vehiculars confusos donada la seva organització tant en superfície com sota rasant, calia eliminar la profusió d’elements apareguts en diferents moments, com ara l’estació d’autobusos mal definida, diverses construccions auxiliars o el mobiliari urbà dispers, i pal·liar la presència insuficient i aleatòria d’arbres que havien contribuït a intensificar el dibuix d’un paisatge urbà globalment anàrquic, caòtic i altament confús per al ciutadà tot i la marcada funció urbana dels edificis presents al seu entorn.

L’actuació alliberà l’espai de la nova esplanada del trànsit rodat en superfície i pacificà tot l’àmbit d’intervenció. La forta presència de infraestructures de transport havia de permetre inscriure la circulació de vehicles exclusivament al subsòl i ubicar de forma concentrada en superfície els espais per als transports col·lectius. Per tal de millorar funcionalment els túnels subterranis de cotxes existents es modificaren els traçats de dos trams d’aquests túnels de manera que no constrenyissin les circulacions de vianants i es relacionessin pertinentment amb els aparcaments, també subterranis, presents en determinats edificis hotelers, comercials i d’oficines, així com amb la resta de vies urbanes. La gran quantitat d’instal·lacions i xarxes de serveis existents al subsòl obligaren a una reserva estratègica dels indrets susceptibles de poder allotjar volums de terres fèrtils per a la plantació de grans arbres –exemplars excepcionals– entesos com a elements fonamentals en la concepció del projecte per a la millora ambiental i paisatgística del bulevard. El projecte confià en l’anivellament del sòl, en l’adopció d’una geometria simple i en un tractament de materials senzill i unitari a l’hora de clarificar i redimensionar l’antiga avinguda i diferenciar adequadament els espais de vianants dels àmbits específicament habilitats per a les parades i els recorreguts de les nombroses línies d’autobús preexistents i les noves del tramvia. La pavimentació general, fonamentalment a base de pedra granítica, arribà fins a les façanes i als espais oberts i a cobert dels edificis, fet que incrementà la percepció de continuïtat de l’espai públic i establí un diàleg interessant amb tot l’entorn construït, l’escala del qual es tingué especialment en compte a l’hora de construir les marquesines i els equipaments i serveis integrats a les parades d’autobusos i trens lleugers, –concretades en estructures lleugeres i transparents d’acer, fusta i vidre–, i en la disposició d’unes agulles d’il·luminació de 24 metres d’alçada alineades al llarg de la línia al centre de la nova esplanada.

valoració

Aquesta actuació al centre del barri de l'estació de Part Dieu suposa la reordenació compatibilitzada dels diferents tipus de transport, presents i nous, el seu reforç individual per mitjà de la millora del seu funcionament particular i el foment de la seva utilització integrada, condició básica de qualsevol centre intermodal o acció per a la potenciació del transport públic. El redimensionament de tot l'àmbit a través de la inscripció dins de l'esplanada de diferents indrets específics però partícips de la definició i la lògica general, així com la millora de les relacions del nou saló urbà amb la resta de la ciutat reforça la lectura del nou espai públic, dimensionalment excepcional, com a vestíbul obert de l'estació i de la ciutat. L'articulació de les diferents funcions urbanes de transport dins un nou espai públic magníficament equipat l'habilita com un excel·lent lloc d'intercanvi, d'urbanitat i de confort per al ciutadà.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta