Redevelopment of piazza Freguglia

estat anterior

Situat a l'inici de la via més important del centre històric d'Ivrea, l’àmbit objecte d’aquesta actuació està format per un espai circumscrit en una cruïlla de vies a les portes del nucli antic d’aquesta ciutat del Piemont italià, la plaça Freguglia. Malgrat la seva cèntrica ubicació, la plaça presentava un aspecte general confús a causa d’una profusió i dispersió d’elements que dificultaven la seva lectura unitària, així com de diferents desnivells mal resolts que comprometien la seva accessibilitat en molts punts. L’absència de recorreguts clars per als vianants, la mala conservació dels nombrosos parterres existents sobre la superfície de grava de la plaça i una intensa utilització, fonamentalment de pas, derivada més de la proximitat d’una estació d’autobusos i d’un gran aparcament a l’aire lliure que de l’ús del mateix espai, imprimien a la plaça unes dinàmiques que l’allunyaven del seu potencial com a espai públic urbà.

objecte de la intervenció

Amb la remodelació de la plaça Freguglia, l'Ajuntament pretenia aconseguir una millora general de l'entorn per mitjà de la conversió d'aquest àmbit públic en un lloc amb entitat pròpia i més permeable amb el seu context. La clarificació del seu funcionament general havia de convertir la plaça en un indret netament definit, reconeixible, superar la vaguetat i la indefinició anteriors i iniciar la transformació de l'indret perquè esdevingués un espai dinàmic a les portes de la ciutat vella.

El projecte s’estructurà en dues fases. En la primera s’havia de millorar el funcionament de la plaça consolidant els petits jardins existents. En la segona calia aconseguir un nou impuls comercial per als quioscs presents en un dels extrems de l’espai a remodelar, únics supervivents i hereus, en certa mesura, d’una estructura anterior de parades de mercat que, efímerament disposades al llarg de tot el perímetre de la plaça, definiren la seva forma rectangular actual.

descripció

El projecte de remodelació de la plaça Freguglia, pensant en els problemes de manteniment que sovint presenten les zones enjardinades i decidit a conservar els magnífics arbres que malvivien en els parterres descuidats, reconfigurà geomètricament i materialment les superfícies del terra definint un mosaic de materials i textures a base de sorra, grava, fusta, acer i formigó segons la ubicació dels arbres existents. La plaça es repavimentà reservant uns espais de dimensions generoses per als arbres, que, resolts amb compartiments metàl·lics per confinar els llits de grava i terra vegetal, permetrien la plantació de flors i pautarien la composició general d'usos i d’espais.

Per superar les barreres que allunyaven la plaça del seu context immediat, la remodelació duta a terme posà especial atenció als accessos i els desnivells de cota respecte dels carrers contigus i l’aparcament: habilità noves entrades, n’amplià d’altres i repensà el contacte plaça-carrer. L’accés principal a la plaça, on abans s’aixecava un mur només interromput per acollir unes petites escales de connexió que s’havien revelat insuficients, es configurà com una escalinata contínua que, integrant un dels accessos a l’aparcament veí, convertí en una vora suaument graonada el que fins aleshores havia estat un límit excessivament acusat respecte de l’avinguda.

Als fronts de la plaça amb l’aparcament i amb la via que penetra dins el nucli antic es remodelaren els accessos tot mantenint una certa independència a través de la geometria variable de les estructures de contenció dels llits de graves per als arbres que, disposades paral·lelament al carrer, crearen un límit precís que definí la plaça com un lloc específic però obert a l’entorn. Per tal de connectar funcionalment la plaça amb l’aparcament en superfície contigu, però allunyar-la’n perceptivament, també es remodelà la vora de contacte entre ambdós espais amb la creació de noves entrades i la plantació d’arbres que actuen com a filtre visual respecte de l’estesa de vehicles estacionats. El projecte definí dos tipus d’il·luminació: una il·luminació arran de terra integrada als contenidors de grava per il·luminar perimetralment la plaça i una il·luminació general a través de la disposició de lluminàries pròximes a les zones de bancs.

valoració

D'ençà de l'actuació realitzada, l'àmbit de la plaça ha quedat alliberat de les barreres –físiques i perceptives– que l'allunyaven de la gent i l'havien mantingut en un estat d'evident infrautilització. El replantejament general de la seva configuració, atent als problemes que havien hipotecat el seu correcte funcionament així com a alguns dels seus anteriors elements característics, ha permès acostar la plaça als fluxos de vianants i a la vida d'aquesta cèntrica cruïlla urbana i fer-la participar de la vitalitat d'uns carrers pròxims que ara pot, al mateix temps, estimular. La nova situació afirma la voluntat de ser d'un espai públic fins al moment desdibuixat i abstret del seu context, que, reequipat, ofereix noves possibilitats de recorregut i d'estada que potencien la seva funció pública i urbana.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta