Aegonplein

estat anterior

Situada immediatament a tocar d'una de les línies de tren de l'Haia i pròxima a l’Estació Central de trens de la ciutat, l’empresa Aegon decidí remodelar l’esplanada principal d’ingrés a la seva seu als Països Baixos. Aquest espai restava molt lligat a la mobilitat de les persones, així com, al seu dia, l’assentament general dels edificis on s’ubica l’empresa fou condicionat per la mobilitat i el transport de béns a través de la contigua línia de tren. Aquest àmbit, envoltat per cossos edificats en tres dels seus costats, estava fortament marcat per la presència de diferents tipus de transport que facilitaven l’accés a la zona; tramvia, autobús i vehicle privat havien deixat una forta empremta en aquest espai i en condicionaven l’ús. El fet que existís un carrer perimetral a tocar dels edificis deixava la zona central excessivament aïllada i, malgrat la seva qualitat ambiental arran de la forta presència d’arbres, aquesta zona era utilitzada quasi exclusivament com a aparcament de vehicles a l’aire lliure sense presentar cap atractiu que afavorís una certa ocupació continuada per part de ningú.

objecte de la intervenció

L'any 1996, l'empresa convocà un concurs internacional amb l'objecte de redefinir aquesta esplanada i convertir-la en un espai públic que superés la rigidesa del seu antic funcionament. Calia repensar la mobilitat general en aquesta plaça flexibilitzant l'esquema estrictament funcional que l’havia convertit en un espai de trànsits infrautilitzat la major part del dia. El projecte havia de suposar la integració urbana d’aquest espai a la vida del barri, normalitzant i millorant la seva relació amb l’entorn.

descripció

La intervenció de remodelació de la plaça assumí des del principi els fluxos de trànsit existents treballant des d'una lògica de superposició de traçats i moviments. Identificades les diferents demandes espacials i necessitats d’aquests fluxos que s’havien de mantenir, es proposaren àmbits de repòs i d’estada lligats a illes verdes enllaçades entre elles per recorreguts de vianants que relacionen els edificis de l’empresa amb l’entorn urbà immediat. El carrer perimetral existent per al trànsit rodat es desplaçà respecte de la seva antiga ubicació, de manera que s’eixamplaren els espais disponibles a tocar dels edificis en continuïtat amb zones verdes i habilitant zones de bancs. L’estacionament de vehicles es limità únicament a tocar d’aquest nou vial en anell.

Enmig de les zones verdes, en unes àrees que es desmarquen del conjunt pel tractament material de la seva base amb graveta vermella, es col·locaren uns objectes –green folies– que, talment escultures arbòries, intensifiquen la sensació de verd general convertint el nou espai en una plaça verda, o petit parc, amb funcions típicament urbanes lligades a la mobilitat col·lectiva. Una d’aquestes escultures incorpora una sofisticada cortina d’aigua intermitent.

Per tal d’assegurar l’ús de la plaça més enllà dels horaris de tramvies i autobusos, s’hi instal·laren dos quioscos, una floristeria i un bar-cafeteria respectivament, amb horaris d’obertura dilatats al llarg de tot el dia. L’actuació sacseja els traçats existents i aconsegueix un espai flexible conjugant el dinamisme que imprimeixen els diferents modes de transport amb la definició d’indrets verds, que, substrets d’aquests moviments, tenen una vocació més estàtica que convida a passar-hi l’estona.

valoració

Un quasi jardí d'empresa substret fins aleshores del seu entorn s'incorpora a la vida urbana del barri i possibilita l'apropiació fins ara inexistent d'aquest espai per part de la gent. A través d'una redefinició funcional concebuda integradament des de diferents lògiques, fet que fa que esdevinguin complementàries i no excloents, es crea un nou parc que convida visitants i residents.

La coexistència i la interrelació entre les funcions de transport optimitzades i els espais de lleure incorporats superen la pobresa i banalitat que sovint es produeix quan es pensa un espai de forma unidimensional des d'una sola perspectiva. Contràriament, aquest projecte contempla conjuntament els diferents estrats d'activitat, present i per implementar, i fa de la seva superposició compatibilitzada un dels seus encerts, per esdevenir un petit però autèntic projecte urbà.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta