Royal Academy of Music

estat anterior

L'Acadèmia Reial de Música de Londres, situada a tocar de Regent's Park en un edifici de començament del segle XX, veié com, a causa del creixement gradual de l’escola, els espais originalment previstos per al seu desenvolupament esdevenien insuficients. Amb façana a l’eix monumental de la York’s Gate, que, arrencant des de l’Església de Marylebone monumentalitza i subratlla l’accés al parc urbà, l’illa del Conservatori de Música formava part ja l’any 1793 del gran esquema de l’arquitecte John Nash per al desenvolupament de l’àmbit del Regent’s Park i Regent Street de Londres.

Amb el temps, malgrat el caràcter eminentment públic d’aquesta illa d’equipaments i la centralitat del seu emplaçament, el conjunt del conservatori i l’edifici a la Porta de York havien esdevingut excessivament hermètics per als vianants i tampoc no disposaven d’espais de servei ni d’excessives facilitats per als nombrosos usuaris.

objecte de la intervenció

L'any 1997 l'Acadèmia de Música adquirí l'edifici veí a la Porta de York i l'espai intersticial entre ambdós edificis, ocupat fins aleshores per aparcaments i un heterogeni conjunt de petites construccions auxiliars annexes als edificis. Aquesta compra obrí la possibilitat no només de convertir l’illa en un conjunt coherent a l’alçada de la funció pública i cultural dels seus edificis sinó també, i sobretot, de millorar els accessos i la permeabilitat del conjunt creant un nou itinerari urbà enmig dels dos cossos edificats obrint el pati allargat, abans inaccessible, de l’illa.

descripció

L'actuació suposa la redefinició programàtica i funcional dels espais del conservatori a desenvolupar en els dos edificis que es rehabiliten amb aquest propòsit i la creació d’un nou equipament, la sala de concerts de l’Acadèmia, semienterrat en el pati d’illa i entorn del qual s’articula la nova accessibilitat del conjunt. El nou Concert Hall del conservatori, obert a tothom, és concebut com un espai independent, per bé que connectat a ambdós edificis, que dóna visibilitat exterior a determinades activitats de l’escola i il·lustra el canvi cap a una més gran obertura del Conservatori i de l’illa als seus usuaris i al públic en general.

La intervenció en els espais exteriors passa per remoure les antigues tanques que limitaven a una circulació exclusivament perimetral al voltant de l’illa, enderrocar els diferents coberts parasitaris nascuts adossadament als edificis de forma anàrquica en el pati i construir el nou Hall de concerts, la coberta de zinc en volta de canó del qual aflora a la superfície del petit pati longitudinal alliberat.

valoració

Fer accessibles i amables els recorreguts urbans via la supressió de barreres físiques és quelcom essencial per a la salut de l'espai públic; que s'obrin i es millorin els espais exteriors dels equipaments públics és quasi una obligació. Si els edificis culturals, docents, o amb una funció eminentment pública no tenen cura dels seus accessos i espais exteriors, subratllant així el seu caràcter inherent d'edificis servidors de la comunitat i la ciutat, difícilment afavorirem l'estima i la responsabilitat general envers els espais públics urbans. Aquesta petita intervenció mostra com molt sovint petits canvis, a voltes consistents en operacions aparentment tan senzilles com qüestionar la presència d'una tanca en un entorn determinat, poden ser absolutament substancials a l'hora de transformar físicament, perceptivament i simbòlicament les qualitats d'un determinat context urbà.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta