Centre-Bourg de Plourin-Lès-Morlaix

estat anterior

Plourin-Lès-Morlaix, a la Bretanya francesa, és un indret de petites dimensions –polítiques, espacials–, presidit encara avui pels edificis d'una parròquia aixecada en una cruïlla de camins entorn de la qual es desenvolupà el seu creixement, en un procés de juxtaposició d'edificis harmònic amb el paisatge i orgànicament travat amb el temps. El caràcter del conjunt de la parròquia –l’església, bastida al segle XVII sobre les ruïnes gòtiques, l’ossari, el cementiri, la plaça– conforma el centre d’aquest antic nucli rural del nord del Finisterre francès, a l’actualitat pròxim però en posició aïllada respecte al nucli urbà de Morlaix, del qual depèn. La població de Plourin-Lès-Morlaix, de 4.500 habitants, es troba repartida entre el poble, 1.500 habitants, la campanya i una banlieue de Morlaix. Als anys setanta, el poble perdé part de la seva població en favor d’altres nuclis agregats als afores de Morlaix.

objecte de la intervenció

La voluntat municipal de revitalitzar el centre de Plourin per tal de promoure el retorn de residents portà a la concreció de diferents polítiques encaminades a afavorir el desenvolupament local. L'any 1990 el municipi convocà un concurs per a la construcció d'un nou ajuntament-mediateca a fi i efecte de crear un nou centre cultural i administratiu. Aquest projecte suposà el punt de partida d'uns treballs de reflexió i abast més ampli per afirmar la identitat de Plourin al voltant dels seus edificis, dels nous equipaments i dels existents, en una estratègia de consolidació del centre i de vertebració dels seus espais públics.

La millora urbana per a la reordenació del centre havia de respectar les relacions humanes i espacials presents i aprendre sobre les condicions d'urbanitat a Plourin, per mitjà de la seva gent i d’unes estructures existents teixides a base d’edificis domèstics i agrícoles, d’edificis públics aliens a la frontalitat, d’equipaments autònoms. Aprendre d’una forma d’implantació de tots ells que, en certa mesura, refusava la dimensió urbana, d’una geometria plena de reculades, de petits racons.

descripció

El projecte explorà les vies de concertació ciutadana d'aquesta comunitat i capitalitzà una actitud naturalment viscuda a diari en els entorns rurals com un actiu més de la proposta. Així, la col·laboració entre l’Ajuntament, els equips tècnics municipals, els habitants del poble, els responsables de determinats serveis públics, els usuaris i l’equip encarregat de tirar endavant el projecte fou decisiva per a la concepció i realització de les diferents intervencions executades al llarg de més de deu anys. La concertació prengué múltiples formes en funció de la fase de realització del projecte, debats públics, exposicions, assemblees, reunions, visites a peu d’obra, però nodrí sostingudament les actuacions per a la reanimació del centre, vehiculant al mateix temps a través del diàleg la construcció d’un autèntic projecte de nova centralitat ciutadana.

L’actuació de millora del centre passà per la creació de nous espais públics urbans –places, jardins, passatges i zones d’aparcament– i la reordenació dels espais públics existents –carrers, carrerons, placetes, cementiri–. La construcció del nou ajuntament-mediateca representà, més que la implantació d’un nou objecte arquitectònic, la realització d’un artefacte travat al lloc i obert al paisatge de l’entorn, capaç de crear al seu voltant un món d’urbanitat a l’escala del poble. A partir dels diferents espais exteriors d’aquest nucli dens en representativitat –reforçat per la implantació d’altres serveis públics com l’oficina postal al vell ajuntament rehabilitat–, s’estenen totes les altres intervencions per a la millora i adequació dels espais públics oberts, empreses amb sobrietat atenent a la simplicitat de l’arquitectura bretona i amb una reducció substancial dels materials emprats: pedra, acer i vidre, conjugant tradició i modernitat. En la millora del funcionament urbà s’emprengué igualment l’ordenació de la circulació viària, la disposició d’àmbits d’estacionament, la intensificació i millora de la il·luminació general i l’aportació de vegetació escollida per paisatgistes en col·laboració amb responsables locals, reivindicació llargament sostinguda per la comunitat.

La plaça i el jardins de l’ajuntament i de la mediateca, amb una definició geomètrica controlada, havien de donar pas gradualment a la forestació i plantació més naturalitzada en altres indrets del poble, entesos com a marges privilegiats en relació amb el paisatge circumdant i amb la condició rural del lloc. Així s’actuà en el condicionament i l’enjardinament de l’aparcament de vehicles, en els passeigs i jardins de la residència de persones grans o en els passatges vers el centre des de diferents punts de Plourin. Entre la nova condició urbana del nucli i els marges naturals s’actuà amb una gradació de més a menys formalització i/o de més a menys pavimentació, que ajudà al reforçament de la lectura del nou centre com a tal. Aquesta modulació del grau d’urbanitat no anà en detriment de la continuïtat de recorreguts, sinó que reforçà la relació orgànica dels diferents espais gràcies a la millora dels trànsits entre ells. Al presbiteri, al cementiri i a l’ossari s’actuà qualificant els espais exteriors per fomentar les relacions entre el nucli antic i el nou centre a tocar d’aquest, habilitant petites construccions públiques de servei per a la millora de la seva utilització. Una bona part d’aquests treballs foren executats per la brigada d’obres municipal, cosa que intensificà la complicitat amb un projecte que, integrant les capacitats tècniques municipals i els sabers de la comunitat, inicià en el mateix procés de projecte i obra l’apropiació ciutadana dels diferents espais públics.

valoració

Aquest projecte, dilatat en el temps, ha fet de les dues formes de participació democràtica, la representativa i la participativa, la seva millor eina per trobar concertadament la mesura justa de les diferents intervencions de millora urbana al poble. El diàleg que l'ha alimentat ha permès la construcció d'un sentiment de nova centralitat en comú, a través d'una constel·lació d'intervencions de diferent abast que ha posat en valor el centre de Plourin atenent específicament a les condicions del lloc. La requalificació dels espais oberts entorn de les velles i les noves estructures s'ha dut a terme amb una cura especial, puntuant diferenciadament cada un dels àmbits, consolidant el centre funcionalment i assegurant les expectatives de desenvolupament local.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta