Pulchra Nussia

estat anterior

La ciutat de Neuss, fundada pels romans, ha estat històricament una important cruïlla comercial. Una part substancial del seu nucli original, circumscrit dins les muralles medievals, fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual la ciutat inicià un llarg procés de reconstrucció. La forta direccionalitat del carrer major, sobre l´antic traçat de la via principal d´ingrés al recinte fortificat, segueix vertebrant el nucli antic i donant pas a carrers transversals d´entitat variable i geometria irregular que moren sovint en places de certa importància, fet que configura un teixit urbà dens i ric en episodis espacials. Agrupats al voltant de la magnífica catedral medieval, els espais urbans principals del centre de Neuss –la plaça de la catedral, escenari d´un mercat setmanal, la contigua plaça de Freithof, sobre un antic cementiri, i la plaça del mercat, a un nivell lleugerament inferior– romanien esmorteïts per la forta presència de vehicles que, envaint les superfícies i fragmentant l´espai segons la seva lògica, comprometien el seu ús públic.

objecte de la intervenció

L´any 1995 l´Ajuntament de Neuss convocà un concurs per renovar les places i els carrers del centre històric centrat en la idea de promoure la identificació dels habitants amb la ciutat. Es pretenia aportar una visió de futur a través d´un projecte dinàmic i compromès per igual amb el disseny urbà contemporani i amb la identitat historicoarquitectònica de Neuss. Per convertir el centre històric en un complex urbà coherent es treballà en tota la ciutat i en l´àmbit central entès com a unitat, i es va fer de la pacificació del trànsit, del reforçament del lligam entre el centre i el riu, i del diàleg amb les arquitectures del lloc, les principals línies d´actuació.

descripció

El centre urbà fou concebut com una àrea lliure de trànsit orientada a la prioritat de vianants, per la qual cosa es reorganitzà completament la circulació de vehicles i els recorreguts del transport públic traslladant-los a una anella de circumval·lació perimetral paral·lela al traçat de la muralla medieval, que es rehabilità en diferents trams. Al nucli antic, el carrer major quedà sostret tant del trànsit de vehicles com del pas de les dues línies de tramvia que havia acollit fins aleshores. Per millorar l´accessibilitat al centre s´integraren els transports de llarg recorregut amb els transports locals, s´incrementà el nombre d´autobusos urbans amb itinerari des de l´estació de trens fins al nucli antic, i es millorà la percepció i l´oferta de recorreguts des de les diferents parades urbanes de transport. En l´àmbit on la muralla medieval discorre paral·lelament al riu, es plantejà un nou parc fluvial per intensificar el contacte entre el centre i el port. La millora ambiental i paisatgística d´aquest entorn, acompanyada de la injecció de noves instal·lacions de serveis a la riba, havia d´afavorir el desenvolupament de la façana fluvial i de les relacions entre ambdues vores urbanes.

Els diferents projectes duts a terme per a la revitalització del centre de la ciutat s´exposaren públicament en fòrums ciutadans en els quals s´incentivà la participació col·lectiva. Els treballs per a la remodelació dels espais públics del nucli històric i la rehabilitació de façanes d´edificis s´iniciaren l´any 1998 i s´anaren implementant consecutivament durant un llarg procés. La majoria de carrers, tant el carrer major com els concurrents transversalment a aquest eix, foren pavimentats uniformement amb pedra natural per intentar que, malgrat les variacions arquitectòniques, tot el centre presentés un imatge unitària i una identitat lligada al context. Puntualment el paviment incorporà al·lusions a l´arquitectura, i en reflectí algunes de les seves característiques. El petit desnivell existent entre les places de la catedral, Freithof i la plaça del mercat es resolgué amb una amplia escala que millora notablement la integració espacial d´aquests tres àmbits. La instal·lació d´estructures mòbils permanents a la plaça del mercat i la potenciació de l´ús de les plantes baixes havia de contribuir a la reactivació comercial i lúdica del centre en paral·lel a les actuacions de qualificació dels espais públics.

Les nombroses fonts existents a Neuss foren el punt de partida per a l´ampliació de la seva presència al centre. Instal·lades al final dels carrers, abans de l´ingrés a les diferents places, les noves fonts subratllarien aquests indrets com a punts de transició i emfasitzarien la relació entre la ciutat de Neuss i l´aigua. Per fomentar l´estada als carrers i a les places es dissenyaren altres elements de mobiliari urbà, es plantaren arbres incrementant la presència de vegetació, també a les façanes, i es desenvolupà un nou esquema d´il·luminació per potenciar l´atractivitat del centre també a la nit. Una de les noves instal·lacions nocturnes es basà en la incorporació d´un cable d´il·luminació en un dels rails de tramvia conservats al carrer major; privat de la seva funció original el rail n´adopta una de nova en esdevenir testimoni i símbol de la transformació urbana al centre històric.

valoració

Abans de l´any 1999, els vehicles ofegaven les potencialitats públiques d´uns espais amb vocació de condensadors de la vida urbana; diferents elements obstruïen la continuïtat de recorregut per al vianant i dificultaven la lectura unitària del paisatge urbà al centre històric de Neuss. La intervenció duta a terme, actuant des de diferents escales i especialment atenta a les condicions generals que fan possible la viabilitat i l´èxit de les operacions de conversió dels centres urbans en illes de vianants, ha aconseguit recuperar el nucli antic com a marc de convivència cívica i revitalitzar-lo amb nova activitat.

Abans de l´any 1999, els vehicles ofegaven les potencialitats públiques d´uns espais amb vocació de condensadors de la vida urbana; diferents elements obstruïen la continuïtat de recorregut per al vianant i dificultaven la lectura unitària del paisatge urbà al centre històric de Neuss. La intervenció duta a terme, actuant des de diferents escales i especialment atenta a les condicions generals que fan possible la viabilitat i l´èxit de les operacions de conversió dels centres urbans en illes de vianants, ha aconseguit recuperar el nucli antic com a marc de convivència cívica i revitalitzar-lo amb nova activitat.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta