Abdeckung Herkulesstrasse

estat anterior

Entre 1972-78, el carrer Herkules es va convertir en un tram de l'autovia federal B9 a causa de la connexió de la xarxa viària urbana amb la xarxa de carreteres. Per motius tècnics i de trànsit, els sis carrils corresponents al tram entre el carrer Wölher i el pont del ferrocarril (línia Colònia-Aquisgrà) van restar completament enfonsats, mentre que fins al carrer Kanal la profunditat dels carrils era menor. La conseqüència directa d'aquest fet per als gairebé 400 veïns afectats fou un nivell insuportable de contaminació acústica, fins i tot superior al màxim permès pel Ministeri d’Economia i Trànsit de l’estat del Nord del Rin-Westfàlia. El segon problema que havia generat aquesta via fou la segregació i el desvertebrament del barri, ja que al circular deprimida separava la zona residencial occidental de la zona mixta d'establiments comercials i habitatges (situada a l’est dels terrenys de l’antic escorxador).

objecte de la intervenció

A petita escala, es tractava de millorar les condicions d'habitabilitat de l'entorn i, a gran escala, de crear la possibilitat d'assegurar la realització d'un corredor verd cap al centre de la ciutat. En general, també calia acomplir els objectius següents: protecció de la contaminació acústica (soroll) i la pol·lució (gasos) per als veïns més pròxims; realització d’una connexió verda contínua entre el cinturó verd exterior i el cinturó verd interior a través del parc Blücher; creació d’una connexió atractiva per a vianants i ciclistes a través del carrer Kanal (entre el parc Blücher i el cinturó verd interior), així com també entre aquest punt i el Mediapark; garantir l’accessibilitat dels carrers de distribució i millorar l’entorn dels habitatges i de la imatge urbana dins l’àmbit afectat, especialment pel que fa a les infraestructures viàries.

descripció de la intervenció

El projecte es va dividir en dos sectors de construcció. El primer correspon al cobriment des del carrer Wölher fins al pont del ferrocarril i el segon fins al carrer Kanal. Al primer sector l'autopista es troba a prou profunditat i s’hi va poder construir –sense problemes– una llosa enjardinada entre 1990 i 1992. El cobriment es va basar en la possibilitat d’oferir una superfície de zona verda per al veïnat. En aquest cas, en oposició a les zones verdes convencionals disposades sobre terreny natural, es tractava d’enjardinar un element creat artificialment, ja construït. El projecte va preveure un disseny de la superfície molt estricte formalment per accentuar aquesta artificialitat. Això es va aconseguir mitjançant la creació de petites placetes suplementades amb làmines d’aigua. Així, la zona verda hi guanya atractiu i esdevé un espai que convida a l’estada i el repòs.

valoració

En aquest primer sector realitzat s'han millorat significativament les qualitats urbanístiques de l'entorn i s'han pogut eliminar els forts nivells de contaminació acústica i la segregació del barri. Malauradament i a causa de diversos problemes de finançament, les obres del segon sector no han estat començades, motiu pel qual es planteja la necessitat urgent de reprendre el projecte per tal d'acomplir els ambiciosos objectius generals plantejats inicialment.

Albert García Espuche, arquitecte